Si pogués posar
com quan era petita
tot l’amor
a ulls clucs
que crema vermell
sota les parpelles
de l’emoció
de ser ben viva
en cada cosa que veig,
que toco,
oloro o escric,
en cada cosa que faig,
les coses
m’acabarien fent.
Roser Domènech Oliva,
Teixeixo cortines d’aire
Roser Domènech Oliva
És llicenciada en Filologia catalana. Actualment viu i treballa a Barcelona.
Va publicar, durant tres anys, alguns dels poemes del seu primer recull poètic
Dones i cigonyes a Singulars d’un
plural, publicació de la casa de Cultura de Girona (2000, 2001 i 2003). Del
mateix recull ha publicat alguns poemes a la revista d’estudis feministes
“Duoda” nº30, 2006.
Ha publicat dos poemaris:
Blanc és oblit Premi Montflorit 2009 i
Teixeixo cortines d’aire XIII
Premi “Alella a Maria Oleart” d’on prové el poema amb el que comença aquesta
presentació.
Podeu veure el seu bloc: http://olordeterrahumida.blogspot.com.es/
Roser Domènech ens oferirà una lectura poètica durant aquest
tercer trimestre. És una activitat adreçada a l’alumnat de lletres de 1r de
Baxillerat i a l’alumnat de 4t B.
Aquí teniu un petit tast de la seva poesia:
Rere les
prestatgeries
de la biblioteca de
l’institut
vas començar a
escoltar
la poesia que et
parlava.
No entenies el món,
ni t’entenia. Eres
d’un altre
llenguatge.
A les nits fosques
del pensament,
quan no saps on
arraulir-te,
ni a on fer el niu
de la branca més
alta,
recordes: quan el teu
món
començava dins d’un
llibre
i continuava a dintre
teu,
els fulls blancs es
giraven
i et vas llegir, per
primer cop.
La pedra cau
vora els peus,
cansats d’estar-ne.
Res no val el preu
que en volies pagar.
Ningú es mereix
el dolor d’haver de
viure
com si fos l’altra
que respirés per tu.
Blanc és oblit