¡No te lo pierdas! Déjame leer...

Desde aquí puedes leer La vida vecina de Dimas Mas. Sigue el siguiente enlace: http://www.badosa.com/?l=es&m=080000&s=la+vida+vecina
El ángulo del horror de C. Fernández Cubas
¿Poesía? F. García Lorca en: http://www.espacioebook.com/ebook.aspx?t=Romancero%20Gitano
http://www.espacioebook.com/ebook.aspx?t=Poema%20del%20cante%20jondo

¿Prosa? G. A. Bécquer en: http://www.espacioebook.com/sigloxix/becquer/Becquer_ElBeso.pdf

http://www.espacioebook.com/ebook.aspx?t=D%C3%B3nde%20est%C3%A1%20mi%20cabeza

Lectura d'un relat de La bicicleta estàtica per Sergi Pàmies

Un conte molt interessant d'en F. Serés (traduit al castellà): Low cost love, low cost life

Meg Cabot, Código Cassandra y El chico de al lado

Una novela histórica: Simon Scarrow, El gladiador

Los juegos del hambre 3, Sinsajo

Una mostra

Una mostra

dijous, 2 de maig del 2013


Felicitem els guanyadores i guanyadores del  Concurs literari Sant Jordi 2013!

Llengua catalana
Categoria E     Prosa: Martí l’amic del mar. “Anyonimous” Imad Bouchiha, 3r B
                        Accèssit: Mare. “Dafne” Maria Bayon, 4t A
                        Poesia: El teu record sorollós. “Aljan” Najla Chaouni, 3r A

Lengua castellana
Categoría E     Prosa: Víctimas en India de “YRM”,  Yosra El Hadri de 4ºB
                        ¡Eutanasia, sí! “Dafne”, María Bayón de 4ºA
                        Poesía: Romance de la duda de “Jannak”, Rima Begum de 3ºA



El teu record sorollós

Quins sons, quines melodies!
La música perfumada
del teu passat olorós
em fa sentir l’ànima plena
d’un tacte agredolç i simfònic
que mai més no tornarà.

Els colors sorollosos
del teu record oblidat
desperten en la meva ànima enyorada
l’amor dolç i amarg
de la teva absència ignorada.
Quins sons, quins colors!

                      ALJAN

Martí, l'amic del mar
Fa molt de temps, hi havia un noi que es deia Martí i que li agradaven les naturals,  però sobretot, el mar. El Martí tenia setze anys i feia primer de batxillerat, i ell sempre havia somiat ser un gran conservador de la natura. Li agradava passejar per la platja cada dia i a cada hora, però últimament la platja no era tan neta, cada veia més llaunes, papers, etc.
En Martí volia fer alguna cosa per millorar la situació, però poca cosa podia fer amb la seva edat. A casa va rumiar sobre el tema i va tenir una idea: organitzar una manifestació contra la contaminació. El Martí es va posar a treballar, i va començar a fer cartells per difondre la seva idea. Ell esperava un bon resultat, amb tota la feina que havia fet, però al final tot va sortir malament; no es va apuntar ningú, tret de cinc amics que no el volien deixar penjat.
Després d'aquest intent, va decidir renunciar. Va arribar a casa trist i humiliat i va anar-se'n a dormir. Quan dormia va somiar que es passejava per la platja i que trobava una petxina il·luminant, i quan es va despertar va decidir anar a la platja.
Quan va arribar a la platja es va trobar amb una petxina il·luminant i va comença a tenir por, però era valent i va agafar la petxina i va desapàreixer com si res. Es va teletransportar en un lloc estrany, on no hi havia res tret d'animals marins, i aleshores se li va acostar un peix pallasso que li va començar a fer preguntar.
-De quina raça ets?- va preguntar el peix pallasso.
En Martí no va respondre i se li va posar la cara més pàl·lida de com la tenia.
-Respons o no?- va repetir el peix pallasso.
-De raça humana.- va contestar en Martí encara desconfiat.
-Aleshores tu ets un dels meus enemics!- va exclamar el peix.
-Per què?- va preguntar en Martí ara una mica més confiat.
-No sé si t'hi has fixat, però mira el teu entorn.- va dir el peix.
En aquell moment en Martí es va adonar de diverses coses alhora: estava dintre el mar, el mar estava molt brut (més brut que la platja), podia respirar dintre el mar i estava parlant amb un peix. En Martí es va desmaiar.
El peix el va portar a casa seva, una anemone. En Martí va recuperar la consciència i es va adonar d’on era.
-T'ajudo a alguna cosa?- va preguntar el peix.
-No, gràcies per portar-me a casa teva.- Va agrair el Martí.
-Sé que no es gran cosa, però... És que els humans ens ho destrueixen tot, cada vegada hi ha menys espècies de peixos.
-Ho sento.- va respondre en Martí.
-No és culpa teva- va dir el peix. - tu no pertanys a aquesta època.
-Què?- va pregunta en Martí molt sorprès.
-Vaig ser jo qui t'havia enviat aquell senyal quan dormies, i vaig ser jo qui et va absorvir des de la petxina- va comentar el peix.- Ah, per cert, em dic Nano i som a l'any 2063. No et preocupis no et faré res de dolent, només vull que a mi i a tots els animals del món ens ajudis a canviar el futur- va dir-li el Nano.
-I com ho faig?- va preguntar en Martí.
-Doncs continuant el que estaves fent fins ara, però sense deixar-ho córrer.- va dir en Nano.
-D'acord!- va exclamar en Martí.
I de cop i volta es va trobar estirat a la sorra de la platja amb la petxina a la mà. Es va aixecar i va anar directe a casa a pensar alguna cosa a fer. I després de pensar una bona estona va tenir una idea bona, però que no li convencia. Així i tot, es va arriscar. La idea era fer un discurs a la platja dintre d'una setmana. Durant aquella setmana, va avisar a tots els seus amic per difondre el discurs i va preparar-lo després de demanar permís a l'ajuntament . El dia abans en Martí estava nerviós, però va decidir dormir per perdre els nervis. Aquella nit en Martí va somiar amb en Nano i com li enviava senyals d'ànim. El dia va arribar i quan va ser a la platja es va estranyar perquè hi havia molta gent. I quan hi va haver silenci va començar:
-Hola, em dic Martí i volia demanar-vos un petit favor, però amb un gran significat. Voldria que la gent d'aquesta gran ciutat no contaminés tan, perquè això afecta els animals i els paisatges i per això vull que m'ajudeu a què hi hagi menys contaminació. Que la gent no vagi gaire amb cotxe i vagi més amb bicicleta, perquè la bicicleta ajuda a posar-te en forma i també ajuda a reduir la contaminació. Una altra manera seria que la gent no llencés les llaunes, papers... a terra, sinó a les escombraries.
La gent va començar a aplaudir i també a recollir totes les escombraries... I un vell va cridar:
-Gràcies a nois com tu, el planeta millorarà.
I en Martí satisfet va començar a ajudar  la gent que recollia i es va adonar  que en Nano també estava ajudant.                                              
“ANYONIMOUS” 

Romance de la duda

Con qué ganas esperaba
tu llamada cada día
el teléfono sonaba
y era dulce melodía.

Pero hoy al despertar
en mi corazón sentía
un gran temor por tu amor.

Dudé de que tú me querías
pero pronto recordé
tu espectacular sonrisa.

Al final cuando llamaste
sentí una gran alegría,
comprendí que te importaba.
Y ¡pensar que me dejarías!

Jannak