Una mostra
dijous, 2 de maig del 2013
Felicitem els guanyadores i guanyadores del Concurs literari Sant
Jordi 2013!
Llengua catalana
Categoria E Prosa:
Martí l’amic del mar.
“Anyonimous” Imad Bouchiha, 3r B
Accèssit: Mare. “Dafne”
Maria Bayon, 4t A
Poesia: El teu record
sorollós. “Aljan” Najla Chaouni, 3r A
Lengua castellana
Categoría E Prosa:
Víctimas en India de “YRM”, Yosra El Hadri de 4ºB
¡Eutanasia, sí! “Dafne”, María Bayón de 4ºA
Poesía:
Romance de la duda de “Jannak”, Rima Begum de 3ºA
El teu record sorollós
Quins
sons, quines melodies!
La
música perfumada
del
teu passat olorós
em
fa sentir l’ànima plena
d’un
tacte agredolç i simfònic
que
mai més no tornarà.
Els
colors sorollosos
del
teu record oblidat
desperten
en la meva ànima enyorada
l’amor
dolç i amarg
de
la teva absència ignorada.
Quins
sons, quins colors!
ALJAN
Martí, l'amic del mar
Fa
molt de temps, hi havia un noi que es deia Martí i que li agradaven les
naturals, però sobretot, el mar. El
Martí tenia setze anys i feia primer de batxillerat, i ell sempre havia somiat
ser un gran conservador de la natura. Li agradava passejar per la platja cada
dia i a cada hora, però últimament la platja no era tan neta, cada veia més
llaunes, papers, etc.
En
Martí volia fer alguna cosa per millorar la situació, però poca cosa podia fer
amb la seva edat. A casa va rumiar sobre el tema i va tenir una idea:
organitzar una manifestació contra la contaminació. El Martí es va posar a
treballar, i va començar a fer cartells per difondre la seva idea. Ell esperava
un bon resultat, amb tota la feina que havia fet, però al final tot va sortir
malament; no es va apuntar ningú, tret de cinc amics que no el volien deixar
penjat.
Després
d'aquest intent, va decidir renunciar. Va arribar a casa trist i humiliat i va
anar-se'n a dormir. Quan dormia va somiar que es passejava per la platja i que
trobava una petxina il·luminant, i quan es va despertar va decidir anar a la
platja.
Quan
va arribar a la platja es va trobar amb una petxina il·luminant i va comença a
tenir por, però era valent i va agafar la petxina i va desapàreixer com si res.
Es va teletransportar en un lloc estrany, on no hi havia res tret d'animals
marins, i aleshores se li va acostar un peix pallasso que li va començar a fer
preguntar.
-De
quina raça ets?- va preguntar el peix pallasso.
En
Martí no va respondre i se li va posar la cara més pàl·lida de com la tenia.
-Respons
o no?- va repetir el peix pallasso.
-De
raça humana.- va contestar en Martí encara desconfiat.
-Aleshores
tu ets un dels meus enemics!- va exclamar el peix.
-Per
què?- va preguntar en Martí ara una mica més confiat.
-No
sé si t'hi has fixat, però mira el teu entorn.- va dir el peix.
En
aquell moment en Martí es va adonar de diverses coses alhora: estava dintre el
mar, el mar estava molt brut (més brut que la platja), podia respirar dintre el
mar i estava parlant amb un peix. En Martí es va desmaiar.
El
peix el va portar a casa seva, una anemone. En Martí va recuperar la consciència
i es va adonar d’on era.
-T'ajudo
a alguna cosa?- va preguntar el peix.
-No,
gràcies per portar-me a casa teva.- Va agrair el Martí.
-Sé
que no es gran cosa, però... És que els humans ens ho destrueixen tot, cada
vegada hi ha menys espècies de peixos.
-Ho
sento.- va respondre en Martí.
-No
és culpa teva- va dir el peix. - tu no pertanys a aquesta època.
-Què?-
va pregunta en Martí molt sorprès.
-Vaig
ser jo qui t'havia enviat aquell senyal quan dormies, i vaig ser jo qui et va
absorvir des de la petxina- va comentar el peix.- Ah, per cert, em dic Nano i som
a l'any 2063. No et preocupis no et faré res de dolent, només vull que a mi i a
tots els animals del món ens ajudis a canviar el futur- va dir-li el Nano.
-I
com ho faig?- va preguntar en Martí.
-Doncs
continuant el que estaves fent fins ara, però sense deixar-ho córrer.- va dir
en Nano.
-D'acord!-
va exclamar en Martí.
I
de cop i volta es va trobar estirat a la sorra de la platja amb la petxina a la
mà. Es va aixecar i va anar directe a casa a pensar alguna cosa a fer. I
després de pensar una bona estona va tenir una idea bona, però que no li
convencia. Així i tot, es va arriscar. La idea era fer un discurs a la platja
dintre d'una setmana. Durant aquella setmana, va avisar a tots els seus amic
per difondre el discurs i va preparar-lo després de demanar permís a
l'ajuntament . El dia abans en Martí estava nerviós, però va decidir dormir per
perdre els nervis. Aquella nit en Martí va somiar amb en Nano i com li enviava
senyals d'ànim. El dia va arribar i quan va ser a la platja es va estranyar
perquè hi havia molta gent. I quan hi va haver silenci va començar:
-Hola,
em dic Martí i volia demanar-vos un petit favor, però amb un gran significat.
Voldria que la gent d'aquesta gran ciutat no contaminés tan, perquè això afecta
els animals i els paisatges i per això vull que m'ajudeu a què hi hagi menys
contaminació. Que la gent no vagi gaire amb cotxe i vagi més amb bicicleta,
perquè la bicicleta ajuda a posar-te en forma i també ajuda a reduir la
contaminació. Una altra manera seria que la gent no llencés les llaunes, papers...
a terra, sinó a les escombraries.
La
gent va començar a aplaudir i també a recollir totes les escombraries... I un
vell va cridar:
-Gràcies
a nois com tu, el planeta millorarà.
I
en Martí satisfet va començar a ajudar
la gent que recollia i es va adonar
que en Nano també estava ajudant.
“ANYONIMOUS”
Romance de la duda
Con qué ganas esperaba
tu llamada cada día
el teléfono sonaba
y era dulce melodía.
Pero hoy al despertar
en mi corazón sentía
un gran temor por tu amor.
Dudé de que tú me querías
pero pronto recordé
tu espectacular sonrisa.
Al final cuando llamaste
sentí una gran alegría,
comprendí que te importaba.
Y ¡pensar que me dejarías!
Jannak
Subscriure's a:
Missatges (Atom)